7.08.2009

Revista Mi Museo


Icones colabora con "Mi Museo" de Granada, Nicaragua para la exposición temporal de ceramica precolombina de la colección Maria Augusta Peñalba. Aquí pudes encontrar el último numero de la revista que edita este centro y donde aparece una reseña sobre la creadora de esta importante colección. Descarga la rvista en PDF

Algunas fotografias de la expocisión se pueden ver en la pagina web de "Mi Museo" Granada pulsando aqui

7.02.2009

Contraportada del Diario de Girona

´Que un Borbó vulgui fer callar un líder llatinoamericà és per nosaltres una tragèdia´



ENTREVISTA DE ALBERT SOLER GIRONA Avui finalitza a Cadaqués el II Cicle de Cinema Sudamericà, organitzat amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de la UdG, ICONES y ARIAC. Sota el títol "Mirades veneçolanes", durant tres dies s'han projectat documentals d'aquell país, on Cabrera és reconegut realitzador.

Trobo a faltar alguna pel·lícula titulada Aló, presidente.
No, he, he, aquest festival no hi té res a veure. Ara bé, ja que parla d'aquell programa, haig de dir que la premsa estrangera en sol fer mofa, però és un treball molt interessant del president, explicant cada setmana què s'ha fet al país.
Què pensa de la imatge que es té a Europa de la Revolució i de Chávez?
Que està molt distorsionada. I no per casualitat, sinó expressament.
Amb quin objectiu?
Amb el d'obtenir els recursos veneçolans. El convido a llegir què deien els diaris europeus de Gandhi, quan aquest amenaçava l'imperi britànic. Veurà moltes semblances.
Què han portat a aquest festival?
Documentals i films que no formen part de la indústria de l'entreteniment, és cinema dedicat a rescatar la memòria històrica. Igual que fan vostès ara a Espanya.
No sé a Venezuela, però aquí hi ha gent que prefereix oblidar.
És clar, sempre hi ha persones que neguen la història, fins i tot l'ocorreguda set anys enrere.
Almenys és un canvi, passar d'exportar culebrons a documentals.
Té a veure amb amb el fet que una revolució de caire social generalment intentarà explicar a través de la seva producció audiovisual el que els mitjans de comunicació ocultaran.
No hi ha el perill d'oferir una sola visió de les coses?
No cregui. Hi ha revolucionaris també dins de la pròpia revolució, així que alguns documentals critiquen la revolució. A Venezuela hi ha canals de televisió que fa poc han dit que el president acabarà com Mussolini. I ni s'han tancat ni s'han perseguit.
A què li sonen noms com Repsol, Telefónica, Iberia...?
A confusió. Perquè sembla que estiguem parlant d'Espanya i en realitat són grups econòmics sense nacionalitat. Són poders que commouen la vida de milions de persones, gens democràticament.
Un film titulat ¿Por qué no te callas? seria una comèdia o un drama?
Per nosaltres és un drama. A Atahualpa el van fer callar els espanyols matant-lo. A Quatemoc el van fer callar també matant-lo. I a tants altres. Aleshores, que un Borbó vulgui fer callar un líder llatinoamericà per nosaltres és una tragèdia, perquè recordem com van acabar les altres ocasions.
És que Espanya té molt costum de fer callar, pregunti-ho per aquí.
(Riu) És clar, a Catalunya entera la van fer callar. Però ara parla.
Venezuela callarà?
Ah, no ho crec pas. Nosaltres no hem callat mai.
Què és actualment Espanya?
Un referent. Quan es va perdre a Espanya, el somni de la República se'n va anar a Amèrica gràcies als exiliats, els nostres avis.